La visita de persones als espais naturals protegits pot comportar la pèrdua de biodiversitat en diferents graus d’afectació. Per tant, és important conèixer el nivell de resiliència d’aquestes zones per saber si s’adapten favorablement, o no, a aquestes pressions o dinàmiques de canvi i valorar la seva la capacitat per fer-los front.
Per aquest motiu el repte pretén abordar com la presència i freqüentació dels humans altera els espais naturals protegits, tant terrestres (Plana de l’Empordà, Baix Gaià, Delta de l’Ebre) com marins (Parc Natural de Cap de Creus), els quals els considera que tenen un alt valor ecosistèmic. Així, per valorar la freqüentació a aquests espais es parteix inicialment d’una aproximació de:
-
Desenvolupament d’una estructura territorial d’observació de la freqüentació a partir de diferents eines d’intel·ligència artificial
-
Estudi de les dinàmiques territorials per analitzar les pressions, a causa de la freqüentació
-
Anàlisi dels factors de vulnerabilitat de l’impacte antropogènic en el ecosistema
Aquesta aproximació esmentada es durà a terme en diferents ecosistemes que es troben sotmesos a diverses pressions dins dels espais naturals escollits pel seu estudi. Mitjançant un anàlisi es pretén conèixer la capacitat de resiliència, o adaptació, que tenen els ecosistemes dins dels espais naturals estudiar davant d’un agent pertorbador, en aquest cas, la freqüentació humana.
Objectiu
A més, aquesta eina inclourà altres eines que permetran dur a terme un diagnòstic de l’estat del territori. A partir d’aquest diagnòstic preliminar, es pretén establir quin és el nivell de vulnerabilitat del territori atès els factors externs que poden alterar l’equilibri de l’ecosistema natural com ara: factors biofísics i socials, disruptius o graduals; per tal de tenir una capacitat de prognosi.
La finalitat última d’aquest anàlisi és preveure accions correctives que ajuden a mitigar el risc sistemàtic per la pèrdua dels serveis ecosistèmics, és a dir, la pèrdua sistemàtica de serveis, béns i processos naturals dels mateixos ecosistemes que els éssers humans utilitzem en el nostre benefici, la qual cosa pot comportar una disminució de la biodiversitat.
Tot plegat servirà per fer una gestió predictiva i integral dels ecosistemes actuals, incloent la seva biodiversitat, per aconseguir una restauració mediambiental que estigui suportada per noves tecnologies.
Metodologia
Atès que les zones d’estudi poden tenir una gran extensió, a més de diferents entrades o sortides, en primer lloc s’hauran de delimitar zones per establir les relacions que es donen entre elles i així conèixer la freqüentació de cadascuna.
Per saber el nivell de freqüentació de persones s’utilitzen dos tipus d’algorismes (operacions que es donen de forma ordenada i finita, que permet trobar la solució d’un problema) d’intel·ligència artificial:
-
Detector – Localitza, en un fotograma, els objectes d’interès (persones) i defineix per a cadascun una «caixa» que delimita el seu espai
-
Algorisme de seguiment – Relaciona un objecte (persona) dins d’aquesta «caixa» entre els diferents fotogrames. Així es pot conèixer el seu moviment en l’àrea que cobreix el plànol de la càmera
Aquest recompte de la freqüentació es realitza mitjançant càmeres col·locades a diferents punts de les zones establertes dins de l’espai d’estudi. Aquestes càmeres, a més, es troben associades a diferents computadors.
Single Shot Detector
Model que es fa servir com a detector. Aquest model ofereix una gran fiabilitat i conta amb una precisió adequada per aquesta finalitat. Els fotogrames passen inicialment pel backbone i surten d’ell les característiques més rellevants de manera que, les capes posteriors del detector estableix les localitzacions dels objectes. En aquest repte s’usa el backbone MobileNet v2, utilitzat normalment per a executar-ne tasques sobre dispositius mòbils.
Deep Simple Online Realtime Tracking
Model que s’utilitza per l’algoritme de seguiment. Un cop es tenen localitzats, amb el seu posterior seguiment, es pot saber per on s’ha mogut l’objecte que es troba sota observació. Aprofitant aquests resultats es defineix una sèrie de segments virtuals, o comptadors, sobre les entrades i sortides per a conèixer quins objectes l’han creuat i en quin sentit.
Per tant, el sistema de freqüentació està format per la suma del computador on edge i la plataforma PIKSEL. Aquesta computació on edge (tipus de computació que emmagatzema dades de l’ubicació) envia els resultats de la freqüentació per unitat de temps, establerta en 5 minuts. En aquest rang de temps es recullen i s’envien els resultats a la plataforma PIKSEL.
Contacte
Pedro Arnau parnau@cimne.upc.edu
Pau Sainz de la Maza psainz@gencat.cat
Reviews
There are no reviews yet.